Hauríem d’aturar la plaga que suposa l’us de l’anglès en el món del córrer a
casa nostra. No té cap sentit. Al córrer li diem "running"; als corredors
"runners"; als que acaben una cursa “finishers”; les curses de muntanya són
“trails”; els entrenadors, “trainers”; els entrenaments, “trainnings”...
A banda, hi ha un futimé de noms de curses que tenen paraules angleses; des de
les que li han posat 'Race' fins a les 'Run' en tinc comptades més de 60. Es
podria suposar que els organitzadors ho fan per atreure els estrangers que
visiten Barcelona o els pobles de la costa. Però no és així. A les poblacions de
l'interior passa el mateix. Fins i tot, a Igualada fan una cursa on el nom és
totalment en anglès: la "Igualada Urban Running Night Show". Per llogar-hi
cadires! En el llenguatge dels corredors i corredores; en els noms de les curses;
en els articles dels diaris i revistes; en els blogs; en les webs; al Twitter, al
Facebook...quan es parla de córrer, els anglicismes són una constant. No al Far
West sinó a Catalunya. Com si no es pogués dir el mateix en català, que és més
bonic.
