Un reconegut cardiòleg ha dit en un
diari d’Astúries que "Cada fin de semana enterramos a un runner". Ho
han posat en titulars i se n’han fet ressò molts mitjans. Amb tots els
respectes li he de dir al senyor doctor que això no és veritat, en absolut. És
un assumpte que m’interessa molt i he estat investigant acuradament què és el
que ha passat recentment i la conclusió és aquesta: L'any passat, a Catalunya,
no es va morir ningú corrent. A Espanya van morir 9 corredors: a Gijon, Sariñena, Aranjuez, Valladolid, Castelló (dos), Cantàbria,
Saragossa i Tenerife. I en el que portem del 2017 s’ha mort un corredor a la
mitja marató de Saragossa. El cardiòleg és
un metge eminent. Indiscutible. Però, una cosa és estimular la necessitat de
fer-se controls mèdics i una altra és crear alarmisme. Les mort corrent són
mínimes en comparació amb l’enorme quantitat de practicants. On s’ha de posar
èmfasi és en tractar de reduir el sedentarisme -el segon factor de risc a
Occident-, que, com ha dit el Departament de Salut, causa més de 3.000 morts a
l’any a Catalunya.
.
Miquel Pucurull
