Pensions des de Madrid (desembre 2017)

No se sap si, en una Catalunya sobirana, les pensions serien (seran) més altes del que són. És diu, però és una incògnita. El que espero és que els polítics que ens governarien (governaran) no seran tan sapastres com els que ho fan des de Madrid. Fa uns anys, les pensions pujaven segons l’IPC. Però un dia se’ls va ocórrer substituir aquest índex per un percentatge d’augment lineal d’un any a l’altre. Per si algú no ho sap, aquest increment és un insultant 0,25%. En concret, el que rep un pensionista de més, sense saber fins quan,  són 2 euros mensuals de mitjana. L’evolució dels preus dels productes no és lineal; tendeix sempre a pujar. Això haurien de saber-ho els senyors del PP: si l’IPC puja, com està passant, els pensionistes perdem poder adquisitiu. Serveixi d'exemple que, ara, el mateix dia que es reitera que les pensions pujaran el 0,25% famós, es confirma que el cost de la vida ha pujat un 1,2%, el gas pujarà un 6% i la llum un 4,6%... El mateix dia que els diaris diuen que, de mitjana, el pensionista català està perdent 674 euros a l’any d’aquest poder adquisitiu des del 2010 (Per cert, 423 el de la resta d’Espanya). També, per a més befa, el mateix dia en que Rajoy parla de “recuperació econòmica”. Fa riure, per no plorar. Tant de bo, aviat, deixi de rebre la pensió des de Madrid i la rebi des de Catalunya. Ja se m’entén. Si no és prompte, hauré de començar a mirar-me amb interès els millors ponts de la comarca. Per si he d’anar a viure-hi a sota.