La ciutat de Barcelona està farcida de monuments, places i carrers amb noms de polítics, sants, militars...però dedicats a esportistes, molt pocs. Es poden comptar amb els dits d’una mà, màxim dues. Va ser una singularitat que s’honorés fa quatre anys al desaparegut Ramon Oliu, l’artífex del món popular del córrer i creador de la primera marató, amb un monòlit a pocs metres de la Font de Montjuïc. Llevat d’aquest cas, relativament recent, son molts els esportistes catalans morts que haurien de tenir una distinció honorífica a la ciutat, i no la tenen. Per dir-ne alguns d’il•lustres, Maria Antònia Simó, pionera de l’escalada; el corredor Rossend Calvet, guanyador de la primera Jean Bouin de la història; l’atleta Lluís Meléndez i la tennista Rosa Torres, el primers esportistes catalans que van participar en uns Jocs Olímpics; Gregorio Rojo, el llorejat atleta i forjador d’atletes...La llista podria ser llarga. La realitat és que no honrem com cal als esportistes mítics. Només s’ha de veure que, fins i tot, a un jugador de futbol de llegenda com en Kubala, barceloní d’adopció, fa temps que molta gent està demanant que hi hagi un carrer amb el seu nom, i res de res.
.
Miquel Pucurull
